I UT de les Fonts

La UTF era un test més que un repte. Volia saber si era capaç de passar dels 40km, que és lo màxim que havia fet. Si ho aconseguia bé, i sinó també. Les exigències eren mínimes i les ganes moltes.

La Nocturneta. La vaig córrer amb Jordi tota l’estona, q bé! a un ritme alegret però molt còmode i disfrutant del silenci i la soledat de la muntanya en bona companyia. Al principi em vaig preocupar una mica perquè tothom havia sortit escopetejat i havíem quedat enrera, però pensant amb tots els km que tenia per davant vaig confiar en aquell ritme. Per creuar el pas d’aigua ens vam descalçar (no volia córrer amb els peus mullats). Els “ànims” (jeje) de la Mònica ens van anar molt bé (que maca!), i el bon ambient dels doverencs també (banda de música inclosa!), i seguint amb el nostre ritmet vam acabar la primera etapa retallant algunes posicions. 23km, 2h 32min.

Trail de les Fonts. Després de 4h mal dormides (vaig anar a triar la llitera del que més roncava de tot l’alberg, bufff) vaig ficar en marxa el crono, el temps que tardés em donava igual, sol volia intentar acabar i això si, controlar la periodicitat amb la que anava menjant. El Montsagre se’m va fer bastant duret, però trobar-me a la Berta a Sant Roc em va fer passar tots els mals :) Per mi el més dur va ser el tram dels 30-35km, on una baixada tècnica important em va trinxar els peus. L’Adrià no es trobava molt bé i tenia el menisc tocat i a partir d’Alfara va venir-se avall, així que em va tocar treballar una mica pels dos durant els següents 15km. Cada carena donava pas a un nou horitzó, un paratge impressionant que donava ganes de córrer per a veure que hi havia darrera del següent cim: la  Punta de l’Aigua, la Moleta…que bonic tot! Ja passada la Font Nova algú ens va cridar per darrera. Taxaaaaan! l’Eduard! Amb l’alegria d’haver-lo trobat vaig fer els últims km amb ritme, tot i el mal de cames i peus. 55km, 10h 27min.

Cursa de les Fonts. Diumenge em vaig aixecar decidida a acabar lo que havia començat. A més vaig tenir sort de tenir bones sensacions ràpid (en la mesura de lo possible) així que em vaig animar i encara que a un ritme baixet, vaig encarar les primeres pujades amb alguns avançaments. La dixosa Coscollosa se’m va atragantar una mica, però anava pensant que patiria més a la baixada que a la pujada, i així vaig arribar dalt. Baixant vaig sentir al noi de darrera que deia “com derrapa la tivissana” jajaja no t’equivoquis! és q no tenia forces per frenar, així que a les baixades, m’hi llençava. Els últims km se’m van fer una mica llargs, corria fatal perquè em feia mal tot, però la il·lusió d’estar a punt d’acabar va fer que no parés. Creuant l’arc, casi em cauen les llàgrimes. 27km, 4h 17min.

Resum UTF: Finisher! 105km, 17h 17min, 1ra sènior. 2llagues als peus, 1contractura a l’esquena, 1bona vomitada al final del trail, -2kg de pes, hematúria per deshidratació, cistitis aguda i una enorme satisfacció personal. Sarna con gusto no pica, i no hay mal que dure cien años (el bon record queda). I per acabar, la meva més sincera enhorabona a l’organització. Impecable! Així com una reverència a Xavi (que està més que fort), un altra a l’Eduard (fantàstic), una picada d’ullet a l’Adrià (orgullosa d’ell) i l’enhorabona a tots els finishers.

https://picasaweb.google.com/105785369917011979931/IUTLesFonts#