Primer que tot, crec que és d’obligadissíma menció: VOLUNTARIS/ES DE LA CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA SOU DE PUTÍIIIIIIIISSIMA MARE! Sense vosaltres la cursa no existiria. Cadascú amb la seva tasca, la suma de tots fa que tinguem una gran cursa. Els corredors “sol” treballem 3 o 4h. Vosaltres treballeu des de fa mesos, el dia abans no pareu, la gran matinada el dia de la cursa, i molts heu de cobrir uns quants km a peu (i carregats!), aguantant ventades, aigua i lo que vingui, per esperar tot el matí a que nosaltres passim en un segon, on ens tracteu com a reis! MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS.
Ara ja puc començar.
Ressaca de Cavalls del Vent, una costipera de cal Déu, un dissabte amunt i avall...aparentment molts factors en contra, però quan corres a casa...tot és a favor!
Aquest any uns quants tivissans més es van animar a fer-la, i la veritat… d’un nidó com estan de forts! Com mola! Enhorabona a tots! Quin grup més guapo, tu!
Jo…pffff no sé ni com vaig sortir, crec que del subidón de córrer a casa no vaig pensar ni en conservar ni res, a l’ampleee! Cal dir que vaig tenir la sort de contar amb Xavi tota la cursa, ell em coneix bé i jo confio 100% amb ell, així que si ell estirava…jo detràs! A diferència de l’any passat, vaig entrar molt ràpid en cursa i aviat em vaig trobar bé. Pujar fins la Tossa (Adrià) no em va costar gaire, diràs que allí dalt hi tenia un iman que m’estirava… i al veure’l content de veure’m a mi que anava bé, jo ja tenia forces per uns km més.
Baixant cap a Monegrets (Eulàlia) sento al corredor de darrera que deia “com baixa la malparida!” jajajaja i la veritat és que era pa’matarme! però una mica de grillamenta en aquest tram, el fa un dels més divertits! I ja ficat el xip d’anar grillat, doncs perque no llançar-se també Covetes avall! Auuuuu! Déu dirà!
Un grapat d’ositos a l’avituallament previ a la Conca i a buscar la cresta (Eli i Marta). La Serra de la Creu (atenció! perquè això dubto que ho digui mai més) se’m va fer curta, potser perque buscava el moment de baixar una mica el ritme, i amb Xavi...buscant buscant vaig arribar a Pepero, ai, vull dir a La Foradada, i després a les cordes (Maria i Judith, asventades total!). Els següents eren la Montserrat i l’Eloi, i per arribar fins a ells una baixada derrapadora i xaladora on el vent em va arrancar el dorsal (adióoos!). Baixador de Pataca (no apte per vertiginosos) amb l’Aida i Rode restant importància a un precipici de 30m, i ziga-zaga fins a Vicentó (Lali, Olga, Natàlia…) on mossegava a la 2na noia però no hi havia manera d’enxampar-la!
En aquest últim tram les cames em van començar a fer figa i anava doblegada per la tos. Només sentia "venga Thais, venga Thais!" però xiquets...una és humana eh! si us he de confessar...venia tota ambullada de la Serra de la Creu, i jo volia apanyam una mica per arribar a meta algo més arregladeta (antes muerta que sensssilla), però collona, no trobava el moment! esta llebre no perdona! (Berta, vas apanyada! jajaaj)
Passo per “Fefo y sus muchachos” (muchachos=Pere) (Borjos), per la Marga, la Marieta i Quimo (Garita) i altra vegada per l’Adrià, on ja se’m escapa la rialla al sentir al super speaker-director i moltes coses més que fan a Sergi imprescindible en aquesta cursa. Garita a fondo (a la salut dels amics de CdV) i entro a la Foig...gallina de piel! 3h13min (25min menys que l’any passat) 23km 1600md+ 3ABS.
I per rematar-ho, al menjador de casa tinc un trofeu ASpectacular (l’altre el té qui se’l mereix) que em recorda dues coses: primer, lo plena de serrín que vaig acabar el dia que el vaig llimar i segon l’abraçada de Xavi a dalt al pòdium (ara se mos ha fet entregador de trofeiiius).
Per últim, gràcies a les fieres del CER Trail La Sènia, al Borges Trail (genials!), Trote, OT, Sud Actiu, roquetencs, canareus, caleros, uequeros d’arreu i a tots en general, perquè sense voluntaris no fem res, però sense corredors no hi hauria cursa! Gràcies a tots i fins l’any que ve!
Salut i km!