I tornem a la càrregaaaaa!!!!
Després d’uns mesos desconnectada de les curses, diumenge vaig tornar a posar-me
un dorsal, a la Marató
de la Fageda,
43km i 2432md+. En tenia moltes ganes, per diversos motius: perquè sabia que la
cursa és maca, perquè amb el CER Trail darrera la bona organització i ambient
estava assegurat, per tornar a trobar-me amb Xavi (quina iluuuuu!!!), per veure
en quin punt estic i sobretot perquè s’aproxima la feina grossa i m’he d’espavilar!!!
Vaig començar a
ritme tranquil. La marató és una distància on no m’acabo de trobar còmoda. Tot
i començar suau la primera pujada se’m va entrebancar força i va passar una
hora fins que vaig sentir-me còmoda. Pensava que tindria millors
sensacions pujant que baixant, per qüestions de tècnica, però va ser a l’inrevés,
i la baixada de la Cruïlla
dels Plans cap a la Fou anava dient "ai que bé m'ho passo", amb bon ritme i amb
ganes.
No anava malament, però no acabava d’anar còmoda. Fins al moment anava amb Xavi i Judit,
que la veia molt fresca, així que cap al km24 ella va decidir tirar, i jo vaig
veure que el meu ritme era el que portava i no l’havia de canviar. Si algo crec
haver après amb el temps és a córrer les meves curses i no deixar-me portar. Vaig despenjar-me i poc a poc
em vaig anar quedant sola, en terreny de ningú, amb la panxa algo remenada i
enmig d’un paratge espectacular que invitava a badar una mica; i això és el que
vaig fer fins al cim de la cursa, cap al
km33, on vaig convèncer-me a mi mateixa que volia enxampar a qui fos que tingués
per davant, que si m’havia sentit bé a la primera baixada, havia d’aprofitar
els següents km.
Després de 5h 27m in
vaig creuar la línia de meta en segona posició. Contenta per moltes coses, però
conscient que hi ha feina per fer. Deixant de banda que la Marató em va encantar, m’emporto
una lectura més que positiva d’aquesta cursa. Sobretot contenta perquè fa poc
menys d’un mes que he tornat a la muntanya i algo de feina ja és comença a
notar. Durant la meva estada fora el que més he patit és la falta d’un entorn amb
muntanya, que m’ha desmotivat i agobiat, així que ara que ja torno a ser aquí
espero que les bones sensacions tornin amb els dies, perquè les ganes hi són
totes. A més, conto amb l’ajuda de Rafa Flores, que fica ordre a les meves
ganes. Gràcies Rafa!
Aquest any m’he
proposat un calendari que em ve molt de gust, amb la Copa Catalana de Curses de
Muntanya i algunes ultres molt atractives, com la Volta a la Cerdanya , la G 2Haundiak del País Basc i la TransCat. Així que la Marató de la Fageda m’ha servit per recuperar
sensacions i veure on sóc.
Crec que la felicitació
més gran és per la gent de la Sènia ,
per haver consolidat la seva marató amb aquesta contundència (perfecta
organització, molt ben marcat, avituallaments correctes, bon ambient, van
respectar i cumplir horaris (molt d’agrair!)). La més especial és per Manel,
Joel i David, i és que sou uns artistessss!!!! L’any que ve torno!!!!! També
vull felicitar a Judit Lamas, que aquest any ho està fent més que bé, la seva
progressió és enorme i la seva victòria a la Fageda va ser més que merescuda! I en una cursa
amb aquesta duresa, crec que a part dels guanyadors, he de felicitar a tots
aquells que van creuar la meta, que són 43km per tots!!!!
I ara… a veure-les
venir a St. Amand!!!!!!!!