IV Marató de la Fageda

I tornem a la càrregaaaaa!!!! Després d’uns mesos desconnectada de les curses, diumenge vaig tornar a posar-me un dorsal, a la Marató de la Fageda, 43km i 2432md+. En tenia moltes ganes, per diversos motius: perquè sabia que la cursa és maca, perquè amb el CER Trail darrera la bona organització i ambient estava assegurat, per tornar a trobar-me amb Xavi (quina iluuuuu!!!), per veure en quin punt estic i sobretot perquè s’aproxima la feina grossa i m’he d’espavilar!!!

Vaig començar a ritme tranquil. La marató és una distància on no m’acabo de trobar còmoda. Tot i començar suau la primera pujada se’m va entrebancar força i va passar una hora  fins que vaig  sentir-me còmoda. Pensava que tindria millors sensacions pujant que baixant, per qüestions de tècnica, però va ser a l’inrevés, i la baixada de la Cruïlla dels Plans cap a la Fou  anava dient "ai que bé m'ho passo", amb bon ritme i amb ganes.

No anava malament, però no acabava d’anar còmoda. Fins al moment anava amb Xavi i Judit, que la veia molt fresca, així que cap al km24 ella va decidir tirar, i jo vaig veure que el meu ritme era el que portava i no l’havia de canviar. Si algo crec haver après amb el temps és a córrer les meves curses i no deixar-me portar.  Vaig despenjar-me i poc a poc em vaig anar quedant sola, en terreny de ningú, amb la panxa algo remenada i enmig d’un paratge espectacular que invitava a badar una mica; i això és el que vaig fer  fins al cim de la cursa, cap al km33, on vaig convèncer-me a mi mateixa que volia enxampar a qui fos que tingués per davant, que si m’havia sentit bé a la primera baixada, havia d’aprofitar els següents km.

Després de 5h 27min vaig creuar la línia de meta en segona posició. Contenta per moltes coses, però conscient que hi ha feina per fer. Deixant de banda que la Marató em va encantar, m’emporto una lectura més que positiva d’aquesta cursa. Sobretot contenta perquè fa poc menys d’un mes que he tornat a la muntanya i algo de feina ja és comença a notar. Durant la meva estada fora el que més he patit és la falta d’un entorn amb muntanya, que m’ha desmotivat i agobiat, així que ara que ja torno a ser aquí espero que les bones sensacions tornin amb els dies, perquè les ganes hi són totes. A més, conto amb l’ajuda de Rafa Flores, que fica ordre a les meves ganes. Gràcies Rafa!

Aquest any m’he proposat un calendari que em ve molt de gust, amb la Copa Catalana de Curses de Muntanya i algunes ultres molt atractives, com la Volta a la Cerdanya, la G2Haundiak del País Basc i la TransCat. Així que la Marató de la Fageda m’ha servit per recuperar sensacions i veure on sóc.

Crec que la felicitació més gran és per la gent de la Sènia, per haver consolidat la seva marató amb aquesta contundència (perfecta organització, molt ben marcat, avituallaments correctes, bon ambient, van respectar i cumplir horaris (molt d’agrair!)). La més especial és per Manel, Joel i David, i és que sou uns artistessss!!!! L’any que ve torno!!!!! També vull felicitar a Judit Lamas, que aquest any ho està fent més que bé, la seva progressió és enorme i la seva victòria a la Fageda va ser més que merescuda! I en una cursa amb aquesta duresa, crec que a part dels guanyadors, he de felicitar a tots aquells que van creuar la meta, que són 43km per tots!!!!

I ara… a veure-les venir a St. Amand!!!!!!!!