Marxa dels Dips

Encara que al costat de casa i per terrenys mil vegades trepitjats, una no deixa de sorprendre’s de tots els racons espectaculars que ens envolten i d’on et porten aquells trencants que sempre has vist i mai has agafat. La Marxa de Resistència dels Dips en va ser una gran mostra. Poques cares conegudes però totes estimades i a aquelles hores, tots amb cara de son.

Organitzada en tres trams com a fulles de margarita, el primer d’ells sortia del que n’era el centre neuràlgic, Pratdip, per vorejar el Puig de les Mugues, pujar al Cabrafiga i tornar després al poble. 8km de xarreta en grup d’extremeros per treure’ns la son del damunt. La veritat és que si hagués plegat aquí hauria quedat com una senyora i hauria pogut anar a esmorzar a la sombreta d’una terrassa explicant que els de l’extrem, fent pinya, som capaços d’anar dos vegades per davant de Puça! Jajaja (anècdota per guardar a la carpeta “placeres de la vida”).

Comencem el segon tram, 13km que ens porten, per les crestes de la Seda (espectaculars!) fins als estimats Mont-Redon i Llaberia. A partir d’aquí comença un traçat força perdedor per tornar a Pratdip, on de no ser pels srs. Benaiges, Joaquim, Benavent i Xavi, potser a hores d’ara encara estaríem (jo i uns quants més) donant tombs per aquelles senderes. El genoll es queixa i la tornada al poble la faig  pensant en abandonar, i pensant pensant començo el tercer tram.

Ens endinsem per la zona dels Estrets i el Pressó, i entre la calor i la majestuositat del barranc  se m’oblida el patir del genoll (cara amunt no m’en sento). Els següents kms ens acompanya l’Adrià, i a mi, al seu costat se’m passen la meitat dels mals, així que arribo a Sta Marina bastant acalorada i més o menys sencera. Però l’Adrià no desperta en tots aquestes sensacions (mal aniríem) i Joaquim no es recupera de la trinxamenta que portem. Llàstima que aquí perdem un gran aliat!

Pel Coll de la Murtra arribem a Vandellòs en companyia del Lluís i la Rut, i després d’una paradeta ens enfilem Remullà amunt i via Coll de la Mina cap a la Fou. Aquí comença el tram més dur per a mi, 400md+ en poc més de 3km. En reserva d’energia i amb sensació de flotar i d’estar eixuta per dins, pujo molt a poc a poc: fosa. Sé que dalt ens esperen la princess, l’Heura i l’Adrià, i amb això el meu cap podria tirar milles. Dalt a Llaberia reposem una mica i fem un mos, per encarar la pujada a la Portella, baixada al Coll del Guix i l’arribada a l’últim avituallament, on el Ricard ens diu que ens queden alguns km més dels esperats, que tot i fer-se llarguets, jo ja els faig contenta de pensar que molt a males, que Xavi m’arrossegui, però que arribar, arribo segur. Al final gairebé 62km i 3100md+, enlloc dels 55km i 3500md absoluts que esperàvem. 1ra fèmina perquè la resta deuen tenir més seny. 11h 48min arreglant el món amb qui un dia era un company i ara és un bon amic. Gràcies Xavi.

Enhorabona organització, enhorabona Puça, i felicitats a la Maria, Benavent i l’Eduard (pel cumple i no pel pajarón). Joaquim, la pròxima l’acabem junts?!! ;)

Salut i cames,

Grifone Challenge Escanyabocs

Aquest darrer cap de setmana s'ha celebrat a la Seu d'Urgell la Grifone Challenge Escanyabocs 2011, un event on es reuneixen cinc proves esportives independents: triraid, km vertical, rogaine nocturna, cursa de btt i marxa nòrdica; on excepte aquesta última, realitzar tota la resta suposa la consideració Escanyabocs de Ferro. Els extremeros ens hi vam desplaçar en massa, amb ganes de passar-ho bé com a principal objectiu. A títol personal m'havia proposat ser una Escanyabocs de Ferro, i amb patiment i esforç ho vaig aconseguir.

Triraid: es feia en parella i la meva era Marín. La primera prova, d'orientació a peu, no la vam fer del tot malament, l'estratègia es podria perfeccionar però vamos, sense problemes per llegir el mapa i el terreny, i amb una puntuació prou bona. Al segon tram si que la vam liar fort. Era el tram de btt i nosaltres vam decidir anar a per les fites del sector nord, un error perque ens vam perdre i després de 40min de pedalar vam fer cap a la primera de les dos úniques fites que vam trobar. Un desastre! El tir amb arc millor no comentar-lo, i el sector del kaiac més o menys acceptable. En conjunt una misèria, però per això tenim a les raiders Heura i Maria guardant l'honor del club, que van aconseguir una magnífica 13ena posició d'entre més de 60 equips! Sou les millors!

Vertical Quiri: dissabte per la tarde vam fer la pujada vertical des de Noves de Segre fins al pic de Sant Quiri, 830md+ 4,5km d'allò més costerut! El primer tram era molt penjat, i després d'un lleuger planeig tornaven les fortes pujades. L'arribada al cim va ser espectacular: moltíssima gent fent passadís, esquelles, acordions i unes vistes impressionants. Tres extremeres vam disfrutar i patir aquesta prova, la Maria, la Heura (que està a tope!) i una servidora.

Rogaine Nocturna: amb el temps just de fer un bocadillet de Nocilla, se'ns va fer hora de tornar al Parc del Segre per començar la prova d'orientació nocturna. Acompanyada per Ricard i la Maria, i mullada per la pluja, vam fer una bona estratègia, aconseguint gran part dels punts. 

Cursa Btt: hi havia dos modalitats, la curta, 36km que van pedalar Marín, la Maria i la superHeura, i la llarga  de 46km 1600md+ per a mi que sóc algo masoca, ja que la organització havia deixat ben clar que era de dificultat alta (i jo ho confirmo). 2 acusats ports de muntanya i tot un seguit de corriols, senderes i trialeres que en alguna ocasió em van fer sortir catapultada per davant de la bici. Vaig patir el que no està escrit, però la vaig fer.

En conjunt, contenta per l'objectiu aconseguit, feliç dels bons moments compartits el cap de setmana i moooooolt orgullosa de les fèmines de l'XTT, de les quals aquí teniu una foto de l'equip al complert, inclosa la cantera ;)

(en breu, quan recopili totes les fotos ja penjaré un àlbum)

Al Rico Fartlek

Ja porto massa dies amb complex de tractor, per allò que ho pujo i baixo tot a l’ample i que hores vinguin a la muntanya, així que he acabat acceptant el que el míster fa dies que em diu: fartleks.

Divendres, després de rodar un ratet per la pista tocaven sèries de 1000m. En total van ser 2x(5x1000), progressius de 60-90% bones recuperacions i sensacions vomitives jajaaja. Dutxa ràpida i cap a salsa.

Dissabte després d’una mogudeta sortida en veler en busca de balenes a la costa de Vilanova (on hi ha un pas migratori del rorcual comú) vam arribar a casa algo rebentats i a més a més plovisquejava, però ja no venia d’aquí, així que traje de faena i cap a la pista. Sèries un altra vegada, aquest cop de 200m. 10x200 a full. Si les de divendres eren per vomitar aquestes encara pitjor. Després, i per variar, dutxa ràpida i cap a l’assaig de gralla.

I per rematar el cap de setmana, diumenge es va celebrar la III Trobada d’Entitats Locals a Tivissa, on l’Extrem Team participavem amb un petit estant per donar a conéixer a la gent del poble qui som i què fem. A més vam aprofitar per repartir uns formidables polars i  buffs de gentilesa per a tots els socis (que mudats anirem!). Sabent que el dia estaria ocupat, una servidora havia matinat una mica per sortir a rodar amb la Cube de l’Adrià, que li he firat pel raid d’aquest cap de setmana i volia provar-la una mica perque no estic acostumada a tanta finura! 22km 70min.

Finde movidito, agulletes i una setmana per davant per mentalitzar-me pel Grifone Challenge Escanyabocs 2011, que ja el tenim aquí i es presenta moooooooooolt prometedor! Vamos equipoooooooooooooooooo! jajajaja

Masboquera

A tot arreu no s’hi pot estar, però jo segueixo intentant-ho, així que després d’una divertidíssima classe de salsa al Masroig i una nit de Garnatxetes a Capçanes sol em quedaven 3h 17min de descans per intentar aguantar el tipo el dissabte.

8h del matí i ja me’ls trobo a tots a punt de marxa. Quina por quan els vaig veure! I és que són moooolt perillosos...jo us explico. En primer lloc el Sr. Kua, de qui diuen les males llengües que a través de les pedres contacta amb el centre de la terra, ah! i que ja pots tremolar si aparca a prop teu. El Sr. Tomàs, que no el conec massa però també me’l miro de reüll,  per allò de “dime con quien andas y te diré quien eres” (és amic de Xavi). El Sr. Benavent, senyor entre senyors. I els dos restants...oco! (de oco baix i no de hoko). Un que las mata callando: necessita 30km per calentar i per menys de 50 ja no s’hi fica (Eduaaaaaard!) i l’altre, extraterrestre no declarat, per qui l’únic inconvenient de fer 80km és que al km60 li ve de gust canviar-se els mitjons (Xaviiiii). Total, que a les 8h de matí, jo em preguntava “porque?”

Pugem la Llena per agafar una sendera que no sé com es diu, però per mi és “la de les pájares” (recordant la 3ra edició de la cursa) i que ens va enllaçar amb l’últim tram de la Garita i Baixador de Caco (si, no?) fins al Barranc de Jovara (terriblement net). Pugem fins la Mola de Genessies i d’allí baixem cap al mas del mateix nom per creuar la pista de Gavadà i seguir recte avall fins a Vandellòs, on el guia espiritual ens va encaminar cap al GR-191 direcció Sta. Marina. Allí vam fer paradeta, un traguet i un canvi de ruta, ja que enlloc d’anar cap a Pratdip vam creure millor seguir el GR-192 cap a Masboquera (on havien deixat els cotxes i jo encara no m’havia enterat!). Bona elecció, perque vam disfrutar d’una passada de sendera, d’aquelles que has de baixar concentrat si no vols deixar-t’hi la dentadura: pim pam pim pam, anar colocant els peus i sense aixecar el cap de terra, tot i sabent les vistes que hi havia. Genial! 4h26min 23,3km 1195md+

I per rematar la sortideta, vam fer un traguet al bar aquell que he vist tota la vida i no m’hi havia aturat mai? Doncs allí! Civadeta per a tots i un parell de senderetes que queden en ment per la propera.

Conseqüències de la sortida aparentment no massa greus si no fós perque en breu anem de bodorrio i porto les cames rallades com un codi de barres i les malles i mitjons ben marcadets pel sol. A veure com ho arreglem…

Com anava tant feliç que no vaig pensar en treure un retratet, i aprofitant que li en  dec uns a la ciclista de Roma, aquí us deixo una foto de la princeseta de l’Extrem.

PD: Xavi acabo de fer 2 inscripcions a Cavalls de Vent, tututu lalala.