2na Marató de la Fageda - La Sènia

Ara just fa un any que li preguntava al xic de les barbes com pedalar fins al Faig Pare a fi d’animar als corredors de la 1ra Marató de la Fageda. Jo no corria, 42km? on va parar! molts km x mi! jo havia baixat amb la btt a animar.  I mira tu com canvien les coses en un any, que ahir baixava disposada a disfrutar de la Marató tan xula que Joel (el xic de les barbes J), Manel, David i la resta de seniencs que no conec, però que vaig descobrint poc a poc que aquest trio no són una excepció, sino que tots els del CERTrail són igual d’agradables, acollidors i bona gent.

A lo que anem, la Marató de diumenge. Ja vaig començar malament, amb un esprint al cotxe (aparcat al quinto pino) a 2min de l’inici. M’havia deixat el xip! Gràcies per esperar-me!

Al km2 el bessó dret se’m queixa, el tenia ben engarrotat. Vaig fer els següents km a bon ritme, còmoda i conservadora. Al km23 em van venir ganes de vomitar, així que vaig afluixar el ritme a la força i vaig fer un parell de km amb una mà a la boca i l’altra a l’estòmac, fins que al cim de l’inici del PR vaig treure-ho tot. Amb l’estòmac contret vaig caminar uns km més, no em trobava bé però ni se’m passava pel cap plegar. Intentaria acabar. A partir d’aquest punt vaig fer 18km amb la panxa buida, tenia calor i tenia fred, i el cos va pegar el gran baixón. La moral també una mica, la veritat. Al km29 vaig perdre una posició. Sort de la gent de l’avituallament del km30, que em van animar i em van fer pensar que encara i trobar-me malament tenia cames suficients per fer els 12km restants. M’havia resignat a intentar acabar i, a poder ser mantenir la posició, però passada la Font de Pallerols em va passar la que seria la 6ena noia i em vaig quedar a la que seria la meva posició final, 6ena absoluta, 1ra sènior.

Resignada, portava 12km corrent suau i pensant en si treure lo poc que em quedava per dalt o per baix…però bé, com diuen que al país dels coixos el tuerto és el rei, vaig pensar en ajudar a un senienc que anava més que tocat, i pensant en ell vaig deixar de pensar en mi.

Arribada a meta amb 5:31h i amb certa decepció, perque havia sortit decidida a viure una altra cursa, però les coses no sempre surten com un espera. Em quedo amb les sensacions de xafar convençuda, pulsacions controlades i ritme còmode fins al km20 i amb el fet que l’any que ve, suposo que no em costarà millorar el temps.

Respecte l’organització…són los reis! Marcatge perfecte (ni massa ni massa poc). Entorn espectacular. Avituallaments ideals. Instal·lacions correctes. Bossa del corredor xula xula! Trofeu original i obsequi generós. I així tots i cada un dels detalls de la 2na Marató de la Fageda, encara que el millor, el caliu de la seva gent. Moltes gràcies per tot!

Visca el verd:  Verd del CERTrail i verd de l’Extrem!

Salut i cames,

1ª Cursa Solidària Ciutat d’Esplugues – Hospital Sant Joan de Déu

Qui em coneix sap que ni sóc d’asfalt, ni de dissabtes a Barcelona, però els nens del meu hospital em tenen el cor robat, i després d’un puja-baixa al poble el divendres (sinó no ho passo), dissabte a la tarde em vaig calçar les Asics Nimbus per córrer la 1ra Cursa Solidària Ciutat D’Esplgues - Hospital Sant Joan de Déu.

Es tractava d’una cursa de 10km (dos tombs a un circuit de 5km) i desnivell+ 25m, on el 50% de la recaptació de les inscripcions es destinarà al programa Hospital Amic de l’Hospital Sant Joan de Déu. L’objectiu del programa és aconseguir que el nen/a i la seva família puguin viure la hospitalització de la forma més positiva possible, ficant al seu abast un conjunt de recursos i serveis.

Així doncs, tret de sortida pels 500 corredors i jo ja em sentia desubicada, no sabia ni ritme, ni sensacions i feia molta calor. Vaig tardar 2km a trobar una bona posició del cos i a acomodar-me una mica. Portava un ritme més alt del normal però tenia la sensació d’anar lenta. Paciència! vaig pensar. Al km3 el circuit marcava una U, i vaig poder veure que anava en 8ena posició. Poc a poc m’anava notant millor i agafant un ritme progressiu. Al km4 vaig guanyar tres posicions sense massa dificultat, jo seguia al meu rotllo desintencionat. Llavors ja em vaig animar, i al km5 vaig enxampar la 4rta noia. Al primer tomb al circuit portava un parcial de 22’55”. La 3ra fèmina ja estava molt lluny, era impossible agafar-la perquè a part anava “escoltada” i feia pinta de makinón, així que aguantant el ritme vaig marcar un segon parcial de 22’47” sumant un temps absolut de 45’42” a un ritme mig de 4’34” min/km. El meu millor temps, perquè no en tinc cap més!

Posició 4rta absoluta, 3ra sènior, bones sensacions i recuperació ràpida.  Prou contenta, encara que ja abans de començar m’era indiferent la posició, ja que la meva única intenció era contribuir a la causa, i és que n’hi ha prou amb la mirada d’algun dels nens hospitalitzats per adonar-te que per ells faries l’impossible. Us deixo una imatge dels Pallapupas, els pallassos que arranquen somriures a l’Hospital i que van alegrar la jornada.

A cantar que tinc pressa!

Necessito 2dies per escriure una mísera entrada del cap de setmana, i es que és tal la diferència entre aquí i allí, o sigui entre setmana i finde, que tardo 48h per escriure quatre ratlles. Penós!

Mentre esmorzava dissabte encara no tenia clar si running o btt. Les dos opcions tenien pros i contres, però al final vaig decidir running per anar amotllant les noves Asics Trabuco (segueixo fidel a elles!) i per no matxacar més la contractura a l’esquena, fruit de la tensió acumulada en una setmana de cirugies ratonils un tant complicades. 6minuts després de sortir de casa, ja tenia el cor a la boca: divina Garita! Feia dies que no pujava per allí i m’apeteixia molt. Un cop dalt vaig arribar-me a la Font de Vicentó, a veure les meves sapetes (moníssimes!). Per la pista vaig pujar fins a Monetze per agafar la sendera a la Tossa, des d’on casi sense moure els peus, podia veure toooota la Serra del Montsant, la Creu de Santos i la Miranda. Una passada! Baixada directa a Monegrets i d’allí a Les Covetes, per pujar Fogassos axixarrada de calor i baixar pitando i cantant pel Grau. 3h 29min de trail trencacames. Llàstima no tenir més temps.

Diumenge si que no perdonava, tocava btt que em fa prou falta. La veritat és que vaig sortir sense ruta definida, direcció La Serra per agafar un camí que no conexia i que em va portar a Capçanes creuant els camps de vinya del Priorat. Tenia el temps contat, que a les 11h havia quedat, però encara vaig donar el tomb a la Fou per tornar a gasssssssss i cantant (a contratemps) per Guiamets. 36km ben treballats en 2h 37min.

En general bones sensacions i recuperacions ràpides, però em fa falta augmentar més la intensitat i m’està costant perque ara vaig molt còmoda i feliç, i sé que lo següent és patirrrr. No cantaré tant!