2na Marató de la Fageda - La Sènia

Ara just fa un any que li preguntava al xic de les barbes com pedalar fins al Faig Pare a fi d’animar als corredors de la 1ra Marató de la Fageda. Jo no corria, 42km? on va parar! molts km x mi! jo havia baixat amb la btt a animar.  I mira tu com canvien les coses en un any, que ahir baixava disposada a disfrutar de la Marató tan xula que Joel (el xic de les barbes J), Manel, David i la resta de seniencs que no conec, però que vaig descobrint poc a poc que aquest trio no són una excepció, sino que tots els del CERTrail són igual d’agradables, acollidors i bona gent.

A lo que anem, la Marató de diumenge. Ja vaig començar malament, amb un esprint al cotxe (aparcat al quinto pino) a 2min de l’inici. M’havia deixat el xip! Gràcies per esperar-me!

Al km2 el bessó dret se’m queixa, el tenia ben engarrotat. Vaig fer els següents km a bon ritme, còmoda i conservadora. Al km23 em van venir ganes de vomitar, així que vaig afluixar el ritme a la força i vaig fer un parell de km amb una mà a la boca i l’altra a l’estòmac, fins que al cim de l’inici del PR vaig treure-ho tot. Amb l’estòmac contret vaig caminar uns km més, no em trobava bé però ni se’m passava pel cap plegar. Intentaria acabar. A partir d’aquest punt vaig fer 18km amb la panxa buida, tenia calor i tenia fred, i el cos va pegar el gran baixón. La moral també una mica, la veritat. Al km29 vaig perdre una posició. Sort de la gent de l’avituallament del km30, que em van animar i em van fer pensar que encara i trobar-me malament tenia cames suficients per fer els 12km restants. M’havia resignat a intentar acabar i, a poder ser mantenir la posició, però passada la Font de Pallerols em va passar la que seria la 6ena noia i em vaig quedar a la que seria la meva posició final, 6ena absoluta, 1ra sènior.

Resignada, portava 12km corrent suau i pensant en si treure lo poc que em quedava per dalt o per baix…però bé, com diuen que al país dels coixos el tuerto és el rei, vaig pensar en ajudar a un senienc que anava més que tocat, i pensant en ell vaig deixar de pensar en mi.

Arribada a meta amb 5:31h i amb certa decepció, perque havia sortit decidida a viure una altra cursa, però les coses no sempre surten com un espera. Em quedo amb les sensacions de xafar convençuda, pulsacions controlades i ritme còmode fins al km20 i amb el fet que l’any que ve, suposo que no em costarà millorar el temps.

Respecte l’organització…són los reis! Marcatge perfecte (ni massa ni massa poc). Entorn espectacular. Avituallaments ideals. Instal·lacions correctes. Bossa del corredor xula xula! Trofeu original i obsequi generós. I així tots i cada un dels detalls de la 2na Marató de la Fageda, encara que el millor, el caliu de la seva gent. Moltes gràcies per tot!

Visca el verd:  Verd del CERTrail i verd de l’Extrem!

Salut i cames,