Triatló de Xerta

| | 0 comentarios »
No és q sigui fàcil d’enredar (bé, tampoc seria del tot mentida), més aviat és que si hi va l’Heura…jo també! jijiji Que amb ella xalo molt! Triatló de Xerta? Pos au, avaaaaaant!


Abans de començar, l’Heura, el Quim i jo ens mirem el canal amb desconfiança: que si em tiro per aquí, que si em tiro per allà…Sort que la tirada de bomba d’un dels organitzadors dona el tret de sortida i ja no queda temps per pensar res, tots a l’aigua!

La natació és una disciplina més o menys controlada, així que al llarg dels 900m adelanto a molta gent sense dificultat, encara que m’emporto alguna que altra patada i bufetada. Em costa una mica sortir de l’aigua, per la corrent, i si no fos pel “sarpat” d’un xertolí, potser m’haurien hagut d’anar a buscar a Amposta…

Transició ràpida i 14km de btt. Casi no noto el canvi, així que tot i no ser bona ciclista, la pujada d’asfalt (cames!) m’afavoreix i segueixo guanyant posicions (començar tan enrere vol dir que en tens molts per adelantar) fins que arribem al Canal per tornar al poble per una baixada pistera, on em passen uns quants volidos kamikazes. Mecaxisss, sóc algo cagada!

Gràcies a l’Adrià, faig el canvi i començo els 3,5km de córrer sense perdre massa temps. Els primers metres són molt raros, vaig com a descoordinada, però diràs que no sóc la única, i entre camps de tarongers guanyo posicions amb facilitat i finalment creuo l’arc amb un somriure, perquè m’ho estava passant molt bé, i amb la pena que s’hagi acabat tan ràpid! 55min 3ABS.

El Quim i l’Heura perfecte, triatletes de tota la vida! Així que ja podem pensar en la pròxima. Ara bé, em preocupa això de seguir provant coses noves, perquè totes m’agraden i al final el calendari “fotrà un pet”.

Com sempre, lo millor de tot l’assistència (Xavi, Àngels, Adrià i la princess). Felicitar a l’organització, per aquesta festa tan divertida i per la bona iniciativa amb els més joves, ja que crec que aquestes miniduatlons són una idea genial per fomentar l’esport en els més petits. Estos de Xerta, no sé com s’ho fan però sempre la claven ;)


Heura, next stop? jijiji

2na Cronoescalada "Pujada a la Mola"

| | 1 comentarios
Saps aquella sensació d’ofegament que t’agafa quan penses en una cronoescalada? Doncs jo la vaig multiplicar per mil quan vaig veure que era la 3ra en sortir. Era dissabte a la tarde i l’Adrià i jo vam anar a la Torre de Fontaubella per córrer la 2na Cronoescalada “Pujada a la Mola”, (la bonica mola de Colldejou!) 3km, gairebé 600md+ i rampes del 60,8%.

Escalfament de luxe amb l’Agustí Roc (mira, ens hi vam trobar, fent petar la xerrada com aquell qui no vol la cosa...). A les comencen les sortides, cada 30seg, per ordre d’edat, primer les fèmines. Això de sortir 3ra no m’acabava de fer el pes, hauria preferit tenir més gent per davant per “motivar-me” a agafar al personal jajaja. L’estratègia era fàcil: a fuuuull! que sol eren 3km. El primer, tot i ser el més “pla” va ser el més dur, una aproximació per pista repetint-me “no caminaré, no caminaré”. A l’entrada a la sendera enxampo una de les noies que tinc davant, veig el cartell de “km1” i penso que sol me’n queden 2, que encara no he començat i casi s’acaba! Nooorrr! Més gassss! I esgarrapo i esgarrapo, en una sendera tècnica que es va fent dreta.

Agafo la segona noia just al principi de la tartera, anirem juntes fins al final, ja que el traçat es complica i més que rivals passem a ser companyes. Cartell de “km2”. Joliiiiin! Sol me’n queda un! Quina pena! Arribem a la Canal i és tan penjada que anem a quatre potes, grimpant entre les roques, amb un tuuuufo a cabra de monte que si no et tomba, encara motiva més.

Arribem dalt i sol ens queda planejar fins al Castell. De sobte sento que em criden, o millor dit s’esgolen! i penso “no pot ser… està a tot arreu!” i taxaaaaaan! la Maria! I Ricard! Són la repera! Jajaja Ja al castell, i amb el crono parat, faig un traguet enmig d’un entorn ASpectacular i me’n vaig a veure com puja l’Adrià, que sortia més tard (iujuuuuuu! el retornooooo!).

I si la pujada m’ha encantat, la baixada és un gustasso, per una sendera tècnica molt divertideta, amb un ritme d’aquells que si et distreus gaire t'hi deixes les dents, i en companyia de la gent del Virginia Bay Team, un equip jove i molt prometedor! Gent maca!

Amb 41, faig 2ABS i me’n vaig cap a casa amb un cap de setmana a la Casa Rural l’Era de la Torre de Fontaubella, un tast de vins en un Celler d’Scala Dei i una ampolleta de vi. Vés tu per on, que sortint de casa no hauria dit que la tarde prometia tant! I el sopar i la festa de la nit…no ho vulgueu saber! Amb caps de setmana així, normal que els dilluns tingui aquests traumes jajaaj.


Salut i cames! i pujaaaaades!

Vandekames

| | 0 comentarios »
Èxit de participació a la primera edició de la Vandekames, una cursa i caminada de muntanya que forma part del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp i que es situa en un entorn que cada dia m’agrada més, terreno del meu! Des de que vaig saber que feien la cursa, no vaig dubtar massa en inscriure’m ja que més o menys coneixia el recorregut (del dret i del revés, a peu o en btt) i a més, era al costat de casa i per la tarde.

Després de gairebé un mes de no tocar les traileres, vaig arribar al corralet de sortida amb por (por del personal(jiji), por pel desentreno, por per la calor i…por de tornar a ensopegar a la sortida jajaja).  Començo amb Xavi, però aviat el dono per impossible, així que sense voler em quedo en un tap a la pujada dels Dedalts, que al principi ja em va bé, però que després m’acaba creuant els cables fins optar per adelantar pels laterals una mica a lo bruto. Evidentment arribo a dalt bufant. 3ra posició.

La baixada fins a Castelló em sembla divertida i entretinguda, tot i això sembla que les cames van relentides, i perdo un altra posició. Trobo a l’Adrià, que em diu que tinc les dos del davant a tocar, però ja veig que no és el meu dia i arribo a Masboquera 5na, posició que ja conservaré fins al final.

Agafant la Serra de la Güena trobo a Gonzalo i a Carles (Joaquim passa com un rayo!), i gràcies a ells agafo un ritme més còmode i començo a anar més tranquil·la. La pujadeta m’encanta! Un traguet a Santa Marina i encaro la pujada al coll, per començar a baixar fins la Solana de Can Salvador. A mesura que m’hi apropo, i veig el poble, em vaig animant, però un gir a l’esquerra es converteix en un km i pico de regal, per un turonet que voreja el poble i que “m’acaba d’esquarterar” perquè no me l’esperava.

Finalment creuo l’arc en companyia de Gonzalo i Carles (moltes gràcies, tot un plaer!) i la veritat, algo descontenta, ja que tot i pujar al pòdium, la meva cursa ha anat de més a menys, no he corregut còmoda i m’he deshidratat bastant. 18,4km 1100md+ 08


Respecte a l’organització, m’agradaria destacar positivament el marcatge, i negativament els avituallaments, que al meu gust estaven mal col·locats, amb sòlid justet i líquid calent. Abans de marxar, i després d’una agraïda dutxeta, fem un mos en bona companyia mentre comentem la jugada.

Salut i cames,

Pd: en breu penjo les fotos que va fer l’Adrià!