II Km Vertical Caro

| | 0 comentarios »
Amb el Km Vertical de Caro va tenir lloc l’última prova del Circuit de les Terres de l’Ebre. Bona representació de l’Extrem Team, i jo  (que havia decidit canalitzar la mala llet de tota la setmana en aquells km), en tenia ganes, moltes ganes, i potser per això vaig pujar al bus moooolt espitosa. Horrorós! Així que ja es podeu fer a la idea de com vaig surtir un cop ficat el crono en marxa. A rebentar! M’encanta!

Res, no portava ni 500 metres i ja anava feta una pordiosera, de fang i d’aigua. Millor! així a partir d’aquell moment ja ho vaig  fer anar tot a l’ample! (dic jo, que en una vida anterior devia ser gorrineta, perquè sinó no s’entén). Gairebé tocant al km2 passa una fletxa que m’arranca un parell de pegatines: l’ Eduaaaaard! Ja trobava a faltar els seus avançaments bestials i motivadors!

Trobo el primer avituallament, i veient que tinc un petit tap de gent per davant, i que jo ja vinc de casa esmorzada, abeurada i alleugerada…decideixo tirar, que en 1km i poc que portem no pot ser que hagi gastat tot “lo fuelle” de l’esmorzar. Segueixo endavant i trobo a Don Ramon! Ell i la seva càmera són capaços de fer-me riure inclús en la pitjor pujada.

Un fals pla on recupero una mica les cames i encaro un tram ben dret, que rellisca d’allò més, així que tiro pel lateral d’herba mullada, mans als genolls i amuuuuuuunt! fins gairebé el segon avituallament, on ja em sap greu no parar i agafo un parell d’avellanes, i un glop per fer-les baixar.

Trobo la senyal indicadora del km5, i em passa com sempre, que tot i que em piquen les cames, em fa pena pensar que sol queden 2km, així que…insistimoooos! Gasssssss!  Però els bessons m’apreten i he de baixar una mica el ritme abans no me’ls fiqui per barret.

L’últim km se’m fa duret, tant creuar la carretera i no arribar dalt! Bufff! però finalment hi arribo i tanco el xip. El meu crono no cal que l’aturi que amb l’emoció de la sortida m’he oblidat de ficar-lo en marxa. No tinc ni idea si ho he fet bé o mal, sol sé que m’ho he passat molt bé. Fa rasqueta, molta boira i plou! i jo vaig en tirants! però recordo perfectament lo que vaig patir l’any anterior, així que agafo la jaqueta, un tassó de caldo i començo a baixar. A mitja baixada m’enxampen l’Adrià i Santapau, i jugant com a crios, a patinar pel fang i saltar els xarcos amb els dos peus, arribem al bus (no vegis quin tufo a humanitat que fa!) que ens porta al pavelló. Dutxa express!  ja que amb in (18min menys que l’any passat) sóc 3a absoluta i tinc el plaer de compartir podi amb dues cracks.


I ja per acabar dues coses, 1r felicitar a la organització i donar-los les gràcies per ser una gent tan acollidora! I 2n, ja que malauradament no has pogut disfrutar d’aquesta cursa, el meu podi va per tu Roger! ;)

III Cursa de les Roques - Horta de Sant Joan

| | 2 comentarios »
…sona el despertador i…mp3 a tope, a ballar i a cantar. Si algú m’arriba a veure…me tanquen! Però necessitava motivació, que abans d’anar a dormir vaig mirar el perfil i em va semblar una cursa molt corredora…sóc pell!

Arribem a Horta,  hola a tothom, estimades, abraçades, traje de faena i agafem lo “cotxe de línia” que ens portarà fins La Franqueta, que és el punt de sortida. La veritat és que la idea de la sortida desplaçada del poble no m’agrada gaire, però l’entenc. Aceptamos pulpo.
Una rasca de mil dimonis i quan estic més tiesa que un crostó de pa sec…preparados, listos, yaaaaa! Sortida espitosíssima i jo m’hi apunto. He vist que els meus companys tenien raó quan em deien que no havia de sortir tan conservadora, i la veritat és que les últimes curses els he fet cas i m’ha funcionat! Així que si tots surten bojos…jo méssssss!

La pujada a la Punta Blanca (1169m, km7) és la part més tècnica de la cursa. Plovisqueja i fa molt vent, així que entre relliscades i esgarrapades arribem dalt i taxaaaaaan! Baixada espectacular! Terrota negra, mullada, fang i pedres! i allí al mig jo! que m’hi llenço sense pensar gaire (qualsevol dia de ruteta hauria fet lo pavo mitja hora queixant-me que no puc baixar per allí jajaaj no Adrià?) Amb aquesta baixada…la gent d’Horta ja m’han guanyat! Sol falta que ara em plantin kms de sendera nova per davant per acabar-me d’enamorar! Yujuuuuu!

A la Franqueta trobem a la familieta de l’Extrem i des d’allí agafem la senda de les Fanecades fins dalt a la punta dels Cucons (915m) , que no esperava que se’m fes tan dura, sort que de quan en quan aixecava el cap i amb tanta miranda…impossible queixar-se.

Em sento una mica descol·locada perquè crec que vaig en millor posició de lo normal i em fa una mica de por “fotre un pet”, però em noto bé, així que vaig fent. Abans d’arribar a la pista trobem una sendera que marca un ziga-zaga molt divertit. Joc de cintura!

Sobre el km20 comença un tram que no m’agrada gaire i em desmotiva bastant. Res a veure amb la primera meitat de la cursa. La Serra d’Horta se’m fa llarga i pesada. Les cames ja van ressentides i baixem el ritme. Veure el poble i no arribar-hi mai és molt cruel.

Arribem a la plaça dels cafès on creuem l’arc amb la petita Berta, que no para de repetir que li ensenyi les mans tan brutes i plenes de fang que porto jaajajaj si només fossin les mans! Finalment 26,5km 1650md+ (si no m’equivoco) in 2ABS, contenta i sorpresa per les bones sensacions.

Una cursa fantàstica! Felicitar enormement als amics d’Horta per la immensa feina feta al circuit (ja sabeu que els tivissans també apostem per la recuperació de senderes) i per la bona organització, que com sempre dic, si no he trobat a faltar res (ni marcatge, ni avituallaments, ni instal·lacions…) és que estava tot perfecte. I per rematar-ho, me’n torno cap a casa amb les mans plenes, de bon vi de la Terra Alta i un cap de setmana al Molí de Sotorres. Moltíssimes gràcies i conteu amb mi per l’any que ve!



Pd1: Picadeta d’ull per a Xavi. Gràcies! Res a dir que no sàpiguis ja. Si n’hem de xalar de km junts!
Pd2: Felicitar també a l’equipasso de la Sènia, que no perdona en cap pòdium! Com esteu!!!! I molts d’ànims per Joel, que ben segur que aviat tornarà a estar donant guerra. Cuida’t!
Pd3: I a la Son Goku de Benifallet…Kame Kame haaaaaaa! Recupera’t que tenim feina!