Vandekames

Èxit de participació a la primera edició de la Vandekames, una cursa i caminada de muntanya que forma part del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp i que es situa en un entorn que cada dia m’agrada més, terreno del meu! Des de que vaig saber que feien la cursa, no vaig dubtar massa en inscriure’m ja que més o menys coneixia el recorregut (del dret i del revés, a peu o en btt) i a més, era al costat de casa i per la tarde.

Després de gairebé un mes de no tocar les traileres, vaig arribar al corralet de sortida amb por (por del personal(jiji), por pel desentreno, por per la calor i…por de tornar a ensopegar a la sortida jajaja).  Començo amb Xavi, però aviat el dono per impossible, així que sense voler em quedo en un tap a la pujada dels Dedalts, que al principi ja em va bé, però que després m’acaba creuant els cables fins optar per adelantar pels laterals una mica a lo bruto. Evidentment arribo a dalt bufant. 3ra posició.

La baixada fins a Castelló em sembla divertida i entretinguda, tot i això sembla que les cames van relentides, i perdo un altra posició. Trobo a l’Adrià, que em diu que tinc les dos del davant a tocar, però ja veig que no és el meu dia i arribo a Masboquera 5na, posició que ja conservaré fins al final.

Agafant la Serra de la Güena trobo a Gonzalo i a Carles (Joaquim passa com un rayo!), i gràcies a ells agafo un ritme més còmode i començo a anar més tranquil·la. La pujadeta m’encanta! Un traguet a Santa Marina i encaro la pujada al coll, per començar a baixar fins la Solana de Can Salvador. A mesura que m’hi apropo, i veig el poble, em vaig animant, però un gir a l’esquerra es converteix en un km i pico de regal, per un turonet que voreja el poble i que “m’acaba d’esquarterar” perquè no me l’esperava.

Finalment creuo l’arc en companyia de Gonzalo i Carles (moltes gràcies, tot un plaer!) i la veritat, algo descontenta, ja que tot i pujar al pòdium, la meva cursa ha anat de més a menys, no he corregut còmoda i m’he deshidratat bastant. 18,4km 1100md+ 2:35:08

Respecte a l’organització, m’agradaria destacar positivament el marcatge, i negativament els avituallaments, que al meu gust estaven mal col·locats, amb sòlid justet i líquid calent. Abans de marxar, i després d’una agraïda dutxeta, fem un mos en bona companyia mentre comentem la jugada.

Salut i cames,

Pd: en breu penjo les fotos que va fer l’Adrià!