Quan vaig mirar el cel, una franja verda el recorria de banda a banda. "Gira't!" em va dir l'Adrià, i darrera tenia una llengua vertical enorme de color verd intens. L'Aurora Boreal. Al·lucinant! Em vaig emocionar fins al punt que se’m van omplir els ulls de llàgrimes. Correns vam anar al mig de la pista d'esquí al cim d'Ounasvaara i allí vam veure com apareixien més i més formes que es movien ràpid de dreta a esquerra fins desaparèixer. Vam montar el trípode i la càmera amb tota la configuració necessària per prendre una foto de l'Aurora (ISO, diafragma, obturador...ens ho havíem empollat!). Alguna foto vam poder treure, però amb contaminació lumínica i quan l'Aurora ja no era tan intensa. Llavors el cel es va començar a tapar, i de Sud a Nord un capó de núvols va cobrir-lo en un tres i no res, com quan s'acaba l'espectacle i corren el teló. En total no més de 10 minuts per disfrutar de algo que mai oblidarem. No hi ha paraules.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada