La primavera la sang altera

No sé si ha estat pitjor el remei o la malaltia. Després de la UTF vaig decidir descansar 5dies per donar una tregua als peus (hi havia dos pezunyetes que feien l’amago de saltar) i per fer quatre coses que tenia pendents. La qüestió és que vaig descansar més dies dels que les cames volien i com a conseqüència ara estic algo espitoseta (un horror), que sembla que les cadires tinguin xinxetes. I només falta que allarguin el dia, que faci bon temps i que hagi estat capaç de sobreviure a 105km (s’amplien les possibilitats!). Vull pensar això, que la primavera la sang altera.

Dissabte matí recullo a l’Adrià i veig que m’espera amb el cotxe. Està intrigat en aquell camí que vam veure l’últim dia, així que cap problema, anem cap a Capçanes! Des del poble creuem un parell de vegades el barranc i agafem el camí de les Taules, que puja i puja i puja (bufff) per anar a parar a la Vall de Calàs i des d’allí pedalar fins a la Fou i tornar pel camí de Mas Collet. Com vaig sortir sense rellotge, no sé ni el temps (unes 3h?) ni els km, sol sé que em va passar molt ràpid.

Diumenge ja estava avorrida abans de sortir de casa, anava sola i m’esperaven unes llaaaargues pujades, també btt. Primer que tot vaig anar a veure a la sapeta, a la Font de Vicentó. Grata sorpresa que la pista està arreglada fins al Coll de la Llena, menys pedra solta però segueix fent pujada. La sapeta no hi era, però molt interessant! que les últimes pluges van fer-hi arribar nutrients i la bassa, que ha prosperat força, ja és un ecosistema!. Han crescut moltes algues i els ous han passat a ser microculleretes que s’han dispersat per tota la bassa amb la intenció d’aproximar-se a la entrada d’aigua, que és la zona més oxigenada. De tornada, com encara era aviat, vaig baixar per Fogassos i pujar per Biscorn. Una bona suada i gairebé 4h en total.

Bé, seguirem pedalant que em fa gràcia algun raid i necessito, com a mínim, agafar més confiança amb btt.