L’Àlex és el meu cunyat! Fa
poc que ho som oficialment i m’agrada dir-ho! Un parell de setmanes enrera em
va proposar fer el raid amb ell i vaig acceptar pensant que podia ser molt
divertit i que a més m’aniria bé passar unes quantes hores per la muntanya. No
em vaig equivocar en cap de les dos coses!
Després de donar la
sortida a la categoria èlit ens tocava a nosaltres, els d'aventura. Vam començar amb el kaiac,
3km si no m’equivoco, i bé…no ho vam fer malament del tot, però diríem que
tampoc és el nostre fort, o almenys els tres (que la Eva desde la platja tampoc les
tenia totes) estem d’acord en què a Cambridge i Oxford no ens hi voldrien.
Un cop a terra ferma, vam
recollir el mapa del trekking que ens portaria fins la via ferrata. Sort que
allí el temps es neutralitza, perquè jo m’ho vaig prendre amb una mica de
calma, ja que les meves darreres actuacions per les parets no han estat gaire exitoses
i la veritat, li tinc por. Tot i fer una mica de tap per darrera, vaig surtir d’allí
marcant les dues balisses i havent-la fet tota sense ajuda i sense encallar-me!
Per mi un éxit!
Després d’anar
arroplegant puntets pels diferents CP’s que indicava el mapa vam tornar a boxes
a per la btt per començar un sector que ens portaria cap a Masriudoms i
muntanya endins. Allí el tall horari ja ens apretava una mica, però encara hi
vam ser a temps. A la transició vam deixar les bicis per començar el segon
trekking, on després de 6 horetes, els
quadríceps de l’Àlex ja començaven a fer de les seves, així que vam decidir
deixar-nos un parell de balisses que quedaven més allunyades, per falta de temps,
i de cames. Davall d’aquella xafogor i calitja de mitja tarde, sentia una veu
per darrera que anava remugant en veu baixa “ai mare de déu qui em mana a mi
ficar-me aquí…” jajaajajaj
Quan vam tornar a la
transició sol quedaven les nostres bicis i les d’un altre equip, i és que realment
anàvem justets de temps, perquè estavem al quiiiiinto pino i almenys volíem intentar
fer les quatre balisses de més puntuació. Així que el que havíem tardat dos
hores en pujar, ho vam baixar en un quart! Moooooooolt divertit, crec que va
ser el tram on més vam xalar i menys vam patir. Us prometo que si no porto
dorsal jo no baixo així ni de broma! Però mira, en aquell moment, tenia pressa
i no podia pensar si allò era kamikaze o no.
Vam marcar l’última balissa
al pont de fusta i del subidón del moment vam arribar a meta en un parell de
minuts. El temps mínim que marcava la organitzaicó eren 8 minuts (per assegurar
que es respectava la zona del passeig) així que mentre tothom ja era dins al
camp nosaltres ens esperavem fora, rient
de lo divertit que havia sigut. Lo millor, quan entrant al camp va dir “un
altre dia voldràs tornar a fer un raid amb mi?” Oh i tant!!!!
Enhorabona als Raiders de
la Cameta Coixa
Salut i
cames! i pedals i rems i dissipadors...
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada