Masboquera

A tot arreu no s’hi pot estar, però jo segueixo intentant-ho, així que després d’una divertidíssima classe de salsa al Masroig i una nit de Garnatxetes a Capçanes sol em quedaven 3h 17min de descans per intentar aguantar el tipo el dissabte.

8h del matí i ja me’ls trobo a tots a punt de marxa. Quina por quan els vaig veure! I és que són moooolt perillosos...jo us explico. En primer lloc el Sr. Kua, de qui diuen les males llengües que a través de les pedres contacta amb el centre de la terra, ah! i que ja pots tremolar si aparca a prop teu. El Sr. Tomàs, que no el conec massa però també me’l miro de reüll,  per allò de “dime con quien andas y te diré quien eres” (és amic de Xavi). El Sr. Benavent, senyor entre senyors. I els dos restants...oco! (de oco baix i no de hoko). Un que las mata callando: necessita 30km per calentar i per menys de 50 ja no s’hi fica (Eduaaaaaard!) i l’altre, extraterrestre no declarat, per qui l’únic inconvenient de fer 80km és que al km60 li ve de gust canviar-se els mitjons (Xaviiiii). Total, que a les 8h de matí, jo em preguntava “porque?”

Pugem la Llena per agafar una sendera que no sé com es diu, però per mi és “la de les pájares” (recordant la 3ra edició de la cursa) i que ens va enllaçar amb l’últim tram de la Garita i Baixador de Caco (si, no?) fins al Barranc de Jovara (terriblement net). Pugem fins la Mola de Genessies i d’allí baixem cap al mas del mateix nom per creuar la pista de Gavadà i seguir recte avall fins a Vandellòs, on el guia espiritual ens va encaminar cap al GR-191 direcció Sta. Marina. Allí vam fer paradeta, un traguet i un canvi de ruta, ja que enlloc d’anar cap a Pratdip vam creure millor seguir el GR-192 cap a Masboquera (on havien deixat els cotxes i jo encara no m’havia enterat!). Bona elecció, perque vam disfrutar d’una passada de sendera, d’aquelles que has de baixar concentrat si no vols deixar-t’hi la dentadura: pim pam pim pam, anar colocant els peus i sense aixecar el cap de terra, tot i sabent les vistes que hi havia. Genial! 4h26min 23,3km 1195md+

I per rematar la sortideta, vam fer un traguet al bar aquell que he vist tota la vida i no m’hi havia aturat mai? Doncs allí! Civadeta per a tots i un parell de senderetes que queden en ment per la propera.

Conseqüències de la sortida aparentment no massa greus si no fós perque en breu anem de bodorrio i porto les cames rallades com un codi de barres i les malles i mitjons ben marcadets pel sol. A veure com ho arreglem…

Com anava tant feliç que no vaig pensar en treure un retratet, i aprofitant que li en  dec uns a la ciclista de Roma, aquí us deixo una foto de la princeseta de l’Extrem.

PD: Xavi acabo de fer 2 inscripcions a Cavalls de Vent, tututu lalala.