Després de llegir algunes cròniques… toca fer la meva!
El tret de sortida va coincidir amb un curt-circuit al meu cervell, i vaig sortir massa boja per lo justeta que venia. Efectivament, després d’un parell de km de locura, les cames van començar a patir; que dic les cames, tot va començar a patir! Un gust a sang a la gooooola, un flatooooooo, un mal de camesssssssss, perdent posicions... Esgarrapant sense avançar, com si arrossegués una roda de camió, vaig començar a pensar que clar, el cos té un límit, que em pensava, on vaig jo a intentar res després de lo cansada que venia.. Ui ui ui, se n’anava el coco a pique! així que vaig decidir ficar el cervell en “mode off” i enganxar-me a Xavi, que jo crec que se’n va adonar i va sortir al rescat! 100% de confiança en ell, i si ell estira, jo darrera! Un parell de km i poc a poc vaig anar ressucitant. Gràcies vellet!! jijiji ;) Te’n dec una més!
Arribant al camí de Sirga, se’m va ocórrer fer un canvi de ritme, no sé perquè la veritat, perquè jo d’aquestes coses no en sé, i no tenia cap tipus de fe en que allò funcionés! I mira per on que em va sortir bé! Jajaaj feia uns minuts era un cadàver i ara acabava de guanyar una posició!
Vorejant el riu vam arribar a la llarga pujada a la Talaia , cim de la cursa. Tenia molt clar que la feina la volia fer allí, així que un altra vegada cervell en “mode off” (sinó no pujo) i amuuuuuuuuunt! A més, la vaig pujar al ritme de Paquito el Chocolatero, que era la cançó que tocava el sac de gemecs que ens esperava dalt.
Seguia una cresta molt tècnica, on per sorpresa vaig trobar-me a la 3ra noia, i després d’anar una estona juntes, no sé si ella va baixar el ritme, jo el vaig pujar o les dos coses a la vegada, la qüestió és que em vaig col·locar tercera, em vaig animar, i com em trobava bé, vaig decidir anar fent. Feliç com un anís! I més feliç encara quan arribant al castell em vaig trobar una tropa de tivissans. Així que contenta vaig endinsar-me pels carrerons del poble. I més contenta encara quan entrant a l’Arenal hi havia mig Extrem Team cridant com a bojos mentre feien la cerveseta! Ells si que en saben! I l'enhorabona a tots els tivissans i extremeros que van participar, molt bé tots, quin gust!
19km 1200+ , 3ra absoluta en un podi de luxe, amb la Ragna i la Montse Martínez.la Mireia , la Lucía , la Carme , l’Elena...molt de nivell! Un plaer per mi compartir una cursa tan suicïda amb totes elles. I és que La Cameta Coixa és més que una cursa i una marxa, és tota una festa. Els qui sabem com funciona això d’organitzar curses, no ens queda dubte, que la organització ha treballat moltíssim. Marcatge impecable, neteja de senderes estupenda i per oferir tot el que hi havia allà muntat, s’han de trucar moltes portes i moure’s un rato. Ah! I per donar-li aquest aire festivalero...s’ha d’estar ben sonat! Vamos, que s’ha de ser de Miravet! ;) Enhorabona cracks!
Salut i cames, i canvi de xip: UT Les Fonts!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada