III Cursa de les Roques - Horta de Sant Joan

6am…sona el despertador i…mp3 a tope, a ballar i a cantar. Si algú m’arriba a veure…me tanquen! Però necessitava motivació, que abans d’anar a dormir vaig mirar el perfil i em va semblar una cursa molt corredora…sóc pell!

Arribem a Horta,  hola a tothom, estimades, abraçades, traje de faena i agafem lo “cotxe de línia” que ens portarà fins La Franqueta, que és el punt de sortida. La veritat és que la idea de la sortida desplaçada del poble no m’agrada gaire, però l’entenc. Aceptamos pulpo.

Una rasca de mil dimonis i quan estic més tiesa que un crostó de pa sec…preparados, listos, yaaaaa! Sortida espitosíssima i jo m’hi apunto. He vist que els meus companys tenien raó quan em deien que no havia de sortir tan conservadora, i la veritat és que les últimes curses els he fet cas i m’ha funcionat! Així que si tots surten bojos…jo méssssss!

La pujada a la Punta Blanca (1169m, km7) és la part més tècnica de la cursa. Plovisqueja i fa molt vent, així que entre relliscades i esgarrapades arribem dalt i taxaaaaaan! Baixada espectacular! Terrota negra, mullada, fang i pedres! i allí al mig jo! que m’hi llenço sense pensar gaire (qualsevol dia de ruteta hauria fet lo pavo mitja hora queixant-me que no puc baixar per allí jajaaj no Adrià?) Amb aquesta baixada…la gent d’Horta ja m’han guanyat! Sol falta que ara em plantin kms de sendera nova per davant per acabar-me d’enamorar! Yujuuuuu!

A la Franqueta trobem a la familieta de l’Extrem i des d’allí agafem la senda de les Fanecades fins dalt a la punta dels Cucons (915m) , que no esperava que se’m fes tan dura, sort que de quan en quan aixecava el cap i amb tanta miranda…impossible queixar-se.

Em sento una mica descol·locada perquè crec que vaig en millor posició de lo normal i em fa una mica de por “fotre un pet”, però em noto bé, així que vaig fent. Abans d’arribar a la pista trobem una sendera que marca un ziga-zaga molt divertit. Joc de cintura!

Sobre el km20 comença un tram que no m’agrada gaire i em desmotiva bastant. Res a veure amb la primera meitat de la cursa. La Serra d’Horta se’m fa llarga i pesada. Les cames ja van ressentides i baixem el ritme. Veure el poble i no arribar-hi mai és molt cruel.

Arribem a la plaça dels cafès on creuem l’arc amb la petita Berta, que no para de repetir que li ensenyi les mans tan brutes i plenes de fang que porto jaajajaj si només fossin les mans! Finalment 26,5km 1650md+ (si no m’equivoco) 3h38min 2ABS, contenta i sorpresa per les bones sensacions.

Una cursa fantàstica! Felicitar enormement als amics d’Horta per la immensa feina feta al circuit (ja sabeu que els tivissans també apostem per la recuperació de senderes) i per la bona organització, que com sempre dic, si no he trobat a faltar res (ni marcatge, ni avituallaments, ni instal·lacions…) és que estava tot perfecte. I per rematar-ho, me’n torno cap a casa amb les mans plenes, de bon vi de la Terra Alta i un cap de setmana al Molí de Sotorres. Moltíssimes gràcies i conteu amb mi per l’any que ve!

Pd1: Picadeta d’ull per a Xavi. Gràcies! Res a dir que no sàpiguis ja. Si n’hem de xalar de km junts!

Pd2: Felicitar també a l’equipasso de la Sènia, que no perdona en cap pòdium! Com esteu!!!! I molts d’ànims per Joel, que ben segur que aviat tornarà a estar donant guerra. Cuida’t!

Pd3: I a la Son Goku de Benifallet…Kame Kame haaaaaaa! Recupera’t que tenim feina!