Grifone Challenge Escanyabocs

Aquest darrer cap de setmana s'ha celebrat a la Seu d'Urgell la Grifone Challenge Escanyabocs 2011, un event on es reuneixen cinc proves esportives independents: triraid, km vertical, rogaine nocturna, cursa de btt i marxa nòrdica; on excepte aquesta última, realitzar tota la resta suposa la consideració Escanyabocs de Ferro. Els extremeros ens hi vam desplaçar en massa, amb ganes de passar-ho bé com a principal objectiu. A títol personal m'havia proposat ser una Escanyabocs de Ferro, i amb patiment i esforç ho vaig aconseguir.

Triraid: es feia en parella i la meva era Marín. La primera prova, d'orientació a peu, no la vam fer del tot malament, l'estratègia es podria perfeccionar però vamos, sense problemes per llegir el mapa i el terreny, i amb una puntuació prou bona. Al segon tram si que la vam liar fort. Era el tram de btt i nosaltres vam decidir anar a per les fites del sector nord, un error perque ens vam perdre i després de 40min de pedalar vam fer cap a la primera de les dos úniques fites que vam trobar. Un desastre! El tir amb arc millor no comentar-lo, i el sector del kaiac més o menys acceptable. En conjunt una misèria, però per això tenim a les raiders Heura i Maria guardant l'honor del club, que van aconseguir una magnífica 13ena posició d'entre més de 60 equips! Sou les millors!

Vertical Quiri: dissabte per la tarde vam fer la pujada vertical des de Noves de Segre fins al pic de Sant Quiri, 830md+ 4,5km d'allò més costerut! El primer tram era molt penjat, i després d'un lleuger planeig tornaven les fortes pujades. L'arribada al cim va ser espectacular: moltíssima gent fent passadís, esquelles, acordions i unes vistes impressionants. Tres extremeres vam disfrutar i patir aquesta prova, la Maria, la Heura (que està a tope!) i una servidora.

Rogaine Nocturna: amb el temps just de fer un bocadillet de Nocilla, se'ns va fer hora de tornar al Parc del Segre per començar la prova d'orientació nocturna. Acompanyada per Ricard i la Maria, i mullada per la pluja, vam fer una bona estratègia, aconseguint gran part dels punts. 

Cursa Btt: hi havia dos modalitats, la curta, 36km que van pedalar Marín, la Maria i la superHeura, i la llarga  de 46km 1600md+ per a mi que sóc algo masoca, ja que la organització havia deixat ben clar que era de dificultat alta (i jo ho confirmo). 2 acusats ports de muntanya i tot un seguit de corriols, senderes i trialeres que en alguna ocasió em van fer sortir catapultada per davant de la bici. Vaig patir el que no està escrit, però la vaig fer.

En conjunt, contenta per l'objectiu aconseguit, feliç dels bons moments compartits el cap de setmana i moooooolt orgullosa de les fèmines de l'XTT, de les quals aquí teniu una foto de l'equip al complert, inclosa la cantera ;)

(en breu, quan recopili totes les fotos ja penjaré un àlbum)