Diria que amb l’Open Raid de Vandellòs tanco una llarga tirada d’anar amunt i avall, muntanya i mar, així que, dissabte vaig arribar a Vandellòs amb un aire relaxat i molt de jaja jiji. Dos equips representant l’Extrem, amb noms molt originals XTT1 (Heura i Xavi) i XTT2 (Adrià i Thais).
Tret de sortida i el caxondeo s’acaba ràpid, ja que comencem amb una orientació urbana (2km) molt explosiva on anem a pinyó fix: fita a Ca l’Espelta, fita a Ca la Eva...com a veïns que som, tenim al poble de Vandellòs més o menys apamat. Ens dirigim ràpid a la transició per agafar la btt i ens enfilem Dedals amunt amb un desnivell acusat que fa baixar el ritme a tothom, però que suant la samarreta sóc capaç de pujar montada (i mira que és de lo més costerut que he vist!).
Dalt al mirador neutralitzem el temps i esperem uns minuts fins que ens toca el torn. Tenim per davant un rappel impressionant de 45m, amb unes vistes espectaculars. Una mica tensa al principi, ja que en el tema vertical em fan falta algunes lliçons, començo a descendre uns metres fins baixo a plom, penjadeta com un pernil. ESPECTACULAR!
Activem de nou el crono i pugem fins al mirador en busca del següent mapa, que ens portarà per una ruteta de trekking de 13km per uns matorrals que d’un nidó lo bruts que estan. Com a tivissans i bones cabres que som, no tenim massa problema amb esgarrapar-mos les cames, així que marquem un bon temps i estimo que probablement anem tercers quan tornem a la transició, on recuperem el mapa anterior i agafem la btt per buscar les dos darreres fites que ens portaran al poble (22km). Aquí fem un gran error i marquem un traçat al mapa i n’agafem un altre, així que fins que ens n’adonem regalem uns quants km i de pas ens esbaconem una mica (i al final cap dels dos tenia raó). Rectifiquem fins la transició i allí trobem a Xavi i la Heura, que van de luxe i sembla que són bastant més fins que naltros amb la orientació, així que seguim amb ells fins al final. Ja a la última fita se’ns ve el temps al damunt i arriscant a marcar-la hem de fer l’últim descens una mica a gas i per una trialera no gaire ciclable per a mi. La natació queda anul·lada, llàstima perquè és una disciplina més o menys ben controlada. Marquem la meta i tanquem crono entre rialles, per anar a fer un beure i comentar la jugada amb els pros Benaiges i Sahuqui, líders de l’èlite! Enhorabona! Nosaltres 6è i 7è classificats, 90punts 7h 46min.
Encara que amb molts aspectes a millorar, i que quan l’Adrià estigui en plena forma no li seguiré ni la sombra, crec que fem un bon equip, de raid, i de vida (les esbaconades formen part de la confiança). Però tot i fer un bon equip, Heura el pròxim el faig amb tu vale? Jajaja
Salut i cames...i pedals i cordes.
Des del passat octubre he estat sortint una mitja de 5-6 dies a la setmana, si no per muntanya de la bona, he sortit per Collserola, Montjuïc o m’he quedat treballant al gimnàs. Al final és un hàbit, així que tampoc és que m’hagi costat massa, és més, m’ajuda moltíssim en el son i metabolisme en general i m’influeix en el carácter i en l’estat d’humor (com diu Asics “correr té da algo más que sudor”). Així que tampoc és que pari del tot, sortiré un parell de dies per setmana (o quan m’apeteixi…), baixaré el ritme i sobretot, aparco el trail i agafo la bici o el banyador (el genoll m’ho agrairà).
