Amb el Km Vertical de Caro va tenir lloc l’última prova del Circuit de les Terres de l’Ebre. Bona representació de l’Extrem Team, i jo (que havia decidit canalitzar la mala llet de tota la setmana en aquells km), en tenia ganes, moltes ganes, i potser per això vaig pujar al bus moooolt espitosa. Horrorós! Així que ja es podeu fer a la idea de com vaig surtir un cop ficat el crono en marxa. A rebentar! M’encanta!
Res, no portava ni 500 metres i ja anava feta una pordiosera, de fang i d’aigua. Millor! així a partir d’aquell moment ja ho vaig fer anar tot a l’ample! (dic jo, que en una vida anterior devia ser gorrineta, perquè sinó no s’entén). Gairebé tocant al km2 passa una fletxa que m’arranca un parell de pegatines: l’ Eduaaaaard! Ja trobava a faltar els seus avançaments bestials i motivadors!
Trobo el primer avituallament, i veient que tinc un petit tap de gent per davant, i que jo ja vinc de casa esmorzada, abeurada i alleugerada…decideixo tirar, que en 1km i poc que portem no pot ser que hagi gastat tot “lo fuelle” de l’esmorzar. Segueixo endavant i trobo a Don Ramon! Ell i la seva càmera són capaços de fer-me riure inclús en la pitjor pujada.
Un fals pla on recupero una mica les cames i encaro un tram ben dret, que rellisca d’allò més, així que tiro pel lateral d’herba mullada, mans als genolls i amuuuuuuunt! fins gairebé el segon avituallament, on ja em sap greu no parar i agafo un parell d’avellanes, i un glop per fer-les baixar.
Trobo la senyal indicadora del km5, i em passa com sempre, que tot i que em piquen les cames, em fa pena pensar que sol queden 2km, així que…insistimoooos! Gasssssss! Però els bessons m’apreten i he de baixar una mica el ritme abans no me’ls fiqui per barret.
L’últim km se’m fa duret, tant creuar la carretera i no arribar dalt! Bufff! però finalment hi arribo i tanco el xip. El meu crono no cal que l’aturi que amb l’emoció de la sortida m’he oblidat de ficar-lo en marxa. No tinc ni idea si ho he fet bé o mal, sol sé que m’ho he passat molt bé. Fa rasqueta, molta boira i plou! i jo vaig en tirants! però recordo perfectament lo que vaig patir l’any anterior, així que agafo la jaqueta, un tassó de caldo i començo a baixar. A mitja baixada m’enxampen l’Adrià i Santapau, i jugant com a crios, a patinar pel fang i saltar els xarcos amb els dos peus, arribem al bus (no vegis quin tufo a humanitat que fa!) que ens porta al pavelló. Dutxa express! ja que amb in (18min menys que l’any passat) sóc 3a absoluta i tinc el plaer de compartir podi amb dues cracks.
I ja per acabar dues coses, 1r felicitar a la organització i donar-los les gràcies per ser una gent tan acollidora! I 2n, ja que malauradament no has pogut disfrutar d’aquesta cursa, el meu podi va per tu Roger! ;)
