120km, jo volia saber si sóc capaç de fer 120km! I què millor que a casa, per etapes i amb gent coneguda! Així que per mi l’Ultratrail de Les Fonts era una boníssima oportunitat.
Trail. 70km 400+. Després de dormir tres horetes al meu llitet i d’un esmorzar màgic amb Xavi i l’Eduard vam començar el dia sense cap altra intenció que anar ficant un peu darrera l’altre. Mentalment tenia l’etapa en 4trams, responent als quatre pics; per tant, objectius curts on cada un tenia un al·licient i un encant especial. Malhauradament el primer tram, va marcar el caràcter del trail, ja que en el descens cap a Prat de Compte vam perdre’ns juntament amb un grandíssim grup de corredors. Per sort, la nostra reacció va ser la de parar i pensar, junt amb el Roger de Torelló (“un nanu molt foll” amb qui faríem uns quants km i que finalment abandonaria per lesió). D’altres van optar per donar mitja volta i no perdre minuts parats, i sembla ser que ho van pagar ben car en forma de molts minuts, que deixarien a algun corredor sense opcions. Després d’aquest petit percal, vam fer la resta de trail molt desconfiats del marcatge, i és que en alguns punts era just, diria que “no era de bon fer”.
A Prat de Compte ens esperaven l’Heura i la Berta , que ens van donar forces per encarar la pujada cap al Tossal d’en Grilló (km32). Bua, brutal! De les meves! Com pujava la sendera! Tremenda tremendíssima! Per mi els millors km de tot l’ultra amb diferència! I mira que picaven eh!
Xino-xano vam anar fent cap a Sant Roc (km41) i altre cop amunt cap a l’Espina (km48) on començava un cruel descens cap a Alfara (km53). Aquí, vaig fer cas a Xavi que va proposar calma (i és que a mi la gravetat m’estira jajaja), i sort d’ell, perquè tot i baixant suau vaig arribar baix amb els quàdriceps trinxats!
Últims km cap a la Font Nova
Cursa de Les Fonts. 27km 1650+. Quan em vaig aixecar del llit, les cames van respondre igual que ho fa la tele a les ordres del mando de l’aire condicionat: naaaaada! Però sabia que en el fons, molt en el fons, quedava un cartutxet de polvorilla que ficats al lio sortiria per algun lloc. La sortida em va encantar: ben curiosa! S’hi diferenciaven tres grans grups: els pros, els frescos i els desmanegats! Xavi i servidora capitanejàvem el tercer grup amb orgull! Fins la Roca Rojala Coscollosa (km16), que m’encanta perquè és com una bufetada que no saps d’on et baixa jajaja sempre pilles! Allí el genoll de Xavi ja feia figa i a mi me xirriaven tots els engranatges, però a la Font Nova
Més que contenta, perquè com bé he dit al principi, jo sol volia saber si sóc capaç de fer 120km, i la resposta és SI!!!!!! A més, a nivell personal aquest petit repte és una injecció de moral que em feia bona falta. Ara, el dubte que segueix és...i 167km? Seré capaç de fer-los?
ENHORABONA a tots els finishers i com sempre, MOLTÍSSIMES GRÀCIES a tothom! Santapau, Callau, Xavi, Sergi i Xixo pel bon rotllo del divendres. A Benavent i l’Eduard, infinitament agraïda. A Julio, la Montse , la Marta i Roderic, perquè trobar-vos va ser fantàstic. Al Roger Casas, pels km compartits. A l’Adrià, per tot, per més i perque és l’Adrià. A l’Aida, Rode i els meus pares, per seguir-me, animar-me i aguantar-me. A l’Extrem Team, perquè m’estarrrrufo quan vesteixo la superpoderosa samarreta verda! A l’Heura i la princesa, perquè són la meva familieta de la muntanya. Al Roger, per escriure whats a les del matí entre d'altres ;) Al gran Dios Monrasin, por estar en todas partes. A l’organització, encapçalada pel gran Karim, i a tots els xertolins, doverencs i gent d’arreu, per la boníssima feina (al·lucinant! enhorabona!). I me’n falta un...a qui després de ja poca cosa més puc dir-li...així que deixem-nos de cuentos...infinites gràcies Xavi! però dona’m el teu DNI d’una vegada que he trobat una cursa al·lucinant, espatarrant i apustuflant!
